diumenge, 6 d’octubre del 2013

7 d'octubre!

Bon dilluns,

Per a qui no ho sàpiga, avui és el meu sant. Per molta gent això és insignificant, o bé ni saben quin dia és el seu o no ho celebren. Doncs bé, per mi és igual d'important que el meu aniversari. I per la meva família també, així que estic molt feliç pels regals que m'han enviat. Un àlbum fotogràfic del dia 11 de Setembre, quan es va fer la cadena humana, el llibre "Victus" que és una novel·la sobre els fets de 1714 i la segona samarreta d'aquesta temporada del Barça, amb la Senyera! Uns regals molt patriòtics que quan una està lluny encara se senten més dins del cor. Moltes gràcies!!!!!!!!!!! 



Això sí, ara que porto aquí una mica més d'un mes, no tot ha estat de color rosa.

Les primeres classes van ser dures, el vocabulari que es fa servir aquí és molt diferent del que es fa servir en qualsevol casa i per tant, el que jo vaig aprendre l'altre any ajuda, però no ho és tot.

Aquesta va ser la meva cara d'espant explicant com havia anat la primera classe! (La Karla sempre amb la càmera preparada em va enganxar!)




A poc a poc, i patint les meves penes amb la immersió, he anat superant-ho i les lectures cada vegada les faig més ràpides i un text de 200 paraules que el primer dia vaig estar una hora per fer-lo, aquesta setmana vaig estar 15 minuts. I en una hora he fet un assaig de més de 1000 paraules. Amb aquests exemples vull dir que, tot i que el llenguatge segueix sent complex, amb esforç i treball estic aconseguint que valgui la pena estar aquí i aprofitar l'ocasió per aprendre tant com sigui possible. I... la setmana passada vaig fer el primer examen important. Havia d'explicar les teories i les metodologies que se'n deriven de tota la història dels Estats Units en l'aprenentatge d'una segona llengua. Fins a la part teòrica bé, estudies i ja està. Però la dificultat ve quan ho has de fer explicant i analitzant per a què s'utilitzen, quan i com, en anglès, en 55 minuts. Quan la professora ens ho va dir, em vaig quedar blanca. Ho heu d'explicar tot, va dir. Com si fos tant fàcil! Vaig pensar. I per cert, del dilluns per dimecres. Així que com us podeu imaginar vaig fer l'esforç més gran de tots perquè, evidentment volia una A, i vaig anar decidida a l'examen amb la millor preparació possible. Va funcionar! A la foto podeu veure el resultat! Gairebé ploro quan ho vaig veure! 6 pàgines que li vaig escriure amb gairebé tots els detalls que demanava, crec que mai havia fet un examen tant preparada. En fi, l'esforç va valdre la pena. Cal dir que vaig estar molt orgullosa de mi mateixa.




Altres moments no tant bonics és quan veus que a tothom li envien paquets, cartes i postals. Enviar dins dels Estats Units és bastant barat i és molt típic, així que la majoria dels meus amics reben coses cada setmana i als que som Internacionals ens fa una mica de pena. Però, jo ja he rebut dos paquets de casa! =D
El primer va ser aquest: 

 

El meu coixí! Sí, encara que sembli impossible, amb les meves pobres cervicals, les primeres setmanes vaig dormir fatal així que vaig suplicar que m'enviessin el coixí i ho van fer! 


Aquest és el paper que ens deixen a les bústies (compartides per això el meu és el segon nom) quan ens arriba un paquet. Veure això és motiu de molte felicitat! :)


 I el segon ha estat el del sant! A més, també he rebut les coses que m'he comprat per Internet, encara que això és fer trampes per rebre més paquets!

Ara ja és la tardor i aquí ja és nota per dos motius diferents. Un és la temperatura, aquests dies entre 10-15 graus de màxima i amb mínimes de 5 graus. A més de pluja i tempestes de llamps i trons. 
I el segon és el color dels arbres. És magnífic veure com canvien i deixen un paisatge preciós. Això és el carrer de la casa, de dia primer i després pel vespre.





L'última cosa molt emocionant que m'ha passat ha estat anar a fer la compra de la setmana i trobar pernil salat a a botiga! No em vaig poder resistir i, tot i el preu una mica escandalós, ho vaig comprar! Nyam-nyam!






Per últim, vull donar les gràcies a la Carla i la Júlia que em van enviar uns regalets arribats d'Etiòpia per felicitar-me el sant! Carla, per molts anys a tu també avui! Una gran abraçada a les dues! Us estimo!




I a tota la resta, espero que us mengessiu de gust la coca que va preparar la meva mare pel Roser! I als que no la vau tastar, aquí en teniu un trosset! =P





Espero que hagueu gaudit d' un molt bon cap de setmana al Roser!  

 Petons i somriures per tots,


, Roser.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada