El fred ja ha arribat tiro-liro-liro, el fred ja ha arribat tiro-liro-la!

Hola a tots i totes!

Us anuncio oficialment que el fred ja ha arribat! I no sé si riure o plorar! Depenent del moment faria una cosa o l'altre, però com que ja sabia que algún dia arribaria, tot i que l'esperança de com més tard millor mai es perd, m'ho prenc amb filosofia, humor i mantes!

Per exemple, aquí podeu veure que el 19 d'octubre ja feia bastant de fred i la setmana es presentava encara pitjor... sort del 10 aquest que es veu! 

 I els pronòstics es van complir i encara van ser pitjors... 
El dia 22 quan em vaig llevar al matí per anar a classe a les 8 això va ser el que em va dir el meu mòbil! Gairebé torno al llit de l'espant!
I és evident que el fred passa factura als pobres arbres!
Amb els bonics colors de la tardor que hi havia!





A sota podeu veure les fulles encara amb la mica de neu que havia caigut per la nit.

Aquest pobre arebre va perdre totes les fulles en un dia! Molt curiós! 

Aquí a la universitat també fan recollida per al banc de sang i com bona persona i solidària que sóc, vaig decidir anar a donar-ne. Però, no em van deixar. Resulta que tothom que ha viscut a Espanya des del 1980 fins al present un mínim de 5 anys no pot donar... i com això, tot Europa gairebé. Així que ni amb bona voluntat! Hauré d'esperar a arribar a Sant Climent per tornar a donar.

 Passejant pel departament d'espanyol, l'altre dia vaig trobar que havien penjat aquesta foto de mi en un panell amb fotos dels esdeveniments que ja hem celebrat. Em va fer gràcia perquè no sabia que algú m'havia fet una foto i suposo que algú devia estar explicant alguna cosa molt graciosa per com m'estic rient, però no recordo el què! =D

 Per fi vaig anar a fer la compra del mes! Feia dies que necessitava alguns aliment bàsics per esmorzar i/o sopar que són els àpats que habitualment faig a la casa, però mai trobava el moment adequat per anar a comprar i menys ara amb el fred que fa.
Aquí teniu la meva llista! (I n'estic orgullosa amb les faltes d'ortografia que sé que hi ha i que sàpigueu que hem nego a escriure tonyina a la meva llista!) XD

 Aquest dissabte va ser el Barça-Madrid i com a culé que sóc no em vaig perdre el partit tot i ser a les 11 del matí! També haig de reconèixer que no me'n perdo cap! : )

El meu germà i la meva germana donant-me enveja des del Camp Nou!

I mentrestant jo gaudint d'un bon i "saludable" esmorzar! 

Aquest cap de setmana, i com que dijous és Halloween, ja vam celebrar la primera de les festes que faran aquí. Em van sorprendre dues coses: la primera que haguessin posat penja-robes fora al passadís. Senyal que han entrat en raó i com que ha arribat el fred i ja no sóc l'única que va amb l'anorac pel carrer. I la segona és que la majoria de disfresses no eren de personatges de por com a Catalunya es creu. Semblava el carnestoltes totalment. La gent anava disfressada però no té perquè ser alguna cosa en referència a allò que creiem més típic d'aquesta festa com anar de bruixa, fantasma o de monstre. 

Una altra novetat és que ahir ja vam començar el segon campionat de futbol. Després de quedar segons en el primer campionat ara comencem aquesta lligueta encara amb més motivació. La diferència és que ara ja no és juga en camp de gespa i amb onze jugadors. Ara juguem 7 i ho fem en un pavelló. És estrany, juguem sense fores ni còrners, com si fos hoquei! En fi, el primer partit va ser ahir i vam guanyar 7 a 9. Vaig aconseguir marcar 3 gols! Va ser un bon partit, però feia temps que no corria tant i avui gairebé no em podia ni aixecar de les agulletes! Haig d'entrenar més sovint!

Aquesta és l'entrada del poliesportiu on juguem.  

Ja tinc el nou DNI de Minnesota! Com que l'altre estava vençut pel visat, me l'he hagut de renovar i ahir ja em va arribar. Les fotos són el millor, el primer de l'Abril del 2012. El segon de l'Octubre de 2013. Comproveu vosaltres mateixos els canvis! 

I el millor del dia d'avui... és veure que a la meva bústia encara hi ha les flors que li van deixar al meu company de bústia el divendres! Ocupen tot l'espai! Les podria recollir no creieu? 

En fi, la setmana que ve us explico més novetats!

Abraçades per tots!

M'acomiado amb unes fotos que ens vam fer el Jacob i jo el dissabte després què es comprés l'Iphone 5S! 

jajajajja! Adéu!

FALL BREAK

Hola!

Aquesta setmana ha estat diferent de les altres. Dilluns i dimarts teníem festa a la universitat perquè era "Fall break" (vacances de la tardor) així que com que tenia 4 dies de festa vaig decidir anar a Eden Prairie amb les famílies.

Després d'organitzar els quatre dies segons el que havia de fer cadascú, no sabeu la de coses que té cada família! Vaig decidir que l'horari seria el següent:

Divendres després de les classes marxaria amb la Gwen cap a Eden Prairie. Aquella nit estaria amb els Cavanaugh així com tot el dissabte i fins diumenge al matí. Diumenge al matí aniria amb els Beyer tot el dia i dormiria allà fins el dilluns que vaig decidir que aniria a l'escola a visitar la gent amb la què vaig estar fa dos anys. Dilluns per la tarda i dimarts estaria amb els Weber i finalment, dimecres al matí tornaria amb la Gwen cap a Northfield. 

I per increïble que sembli, ja sabeu que els plans gairebé mai surten com havies previst, tot va anar molt bé.

Així que ha estat una setmana molt feliç per mi!

Primer, el divendres per la tarda vaig anar amb la Gwen cap a Eden Prairie. Pel camí vam parar a un lloc on venen productes locals. Pomes i mermelada. Boníssim!

Després vaig arribar a la casa dels Cavanaugh i amb el John i el JT vam mirar la pel·lícula Pacific Rim i vam menjar lleminadures. Genial per començar les mini-vacances!

Després va arribar la resta de la família i em va encantar veure'ls després d'un mes i mig!

L'endemà al matí ens vam llevar d'hora per fer... res! M'encanta! Va ser un dissabte dels que necessitava per carregar les piles.  Vam estar amb pijama fins tard, xerrant i descansant. Després vaig llegir, mirar la tele, jugar amb les nenes...

Per la tarda vam sopar tots junts i després l'Elaine i jo vam acabar de mirar una pel·lícula que havíem estat veient a trossos tot el dia. No sabeu les complicacions de veure una pel·lícula amb els quatre fills demanant coses cada 10 minuts! Va ser divertit!

                                             Aquí podeu veure la Kate fent el "ronso" pel matí!

                                             El pijama és moníssim!

El diumenge al matí vaig esmorzar a casa dels Cavanaugh i vaig preparar les maletes que a les nou la Kate em va venir a buscar per anar a l'església. Va ser molt interessant veure com ho celebren i ara ja sé el "Crec en un Déu" en anglès. Després de dir-lo cada dijous al matí a l'escola l'any passat va ser molt curiós.

Allà ens vam trobar la Krista! Em vaig alegrar molt de veure-la!  

Més tard, i després de fer la compra, vam anar a casa a deixar les meves coses, vam dinar i després ens vam preparar per anar a fer una ruta en cotxe per veure els colors de la tardor. Preciós! Crec que és la millor època de l'any per veure els boscos. Vam anar en diraccció Sud fins al Minneopa State Park, on vam anar a passejar. Vam trobar un senyor amb un ocell que ens feia petons! =D

Finalment, de camí cap a casa vam aturar-nos a un parc infantil, els nens s'ho van passar de maravella, com dia la mama, era una parada obligada!

Va ser una tarda molt maca i ens ho vam passar molt bé!

                                                        Aquestes són les fotos del Parc

Quan vam arribar a casa, vam sopar i vam després de jugar una estona i mirar la televisió vam anar a dormir.

Dilluns al matí, vaig tornar a fer les maletes. Vaig esmorzar i vaig marxar a l'escola.

Després de passar la seguretat i d'escanejar el meu carnet d'identitat vaig anar a buscar la Sra. Tapia per dir-li que estaria allà tot el dia.

Encara sento el crit que va fer quan em va veure! 

Així, el dilluns al matí vaig estar a la seva classe, després vaig anar a dinar amb els interns d'aquest curs i vaig anar visitant totes les classes, la gent del menjador, de secretaria! Em va encantar passar a veure a tothom una altra vegada!

                                                 Vaig explicar un conte als nens de primer! =D

Per la tarda havia d'anar a casa dels Weber, però com que treballaven fins més tard i no cada dia veig al professorat vaig acceptar la invitació que em van fer. Anar a prendre alguna cosa al Kona Grill per celebrar que una mestra es casa. Genial! Així, vaig poder menjar una mica de sushi! 

Finalment, la Laura em va passar a buscar després de treballar i vam anar a la casa. Però, primer vam parar a comprar jaquetes d'entretemps per les nenes. Anoraks per nosaltres, però evidentment no per l'hivern d'aquí. Costa d'entendre, però ara ja estem en aquells dies que quan hi ha Sol s'està bé amb una sudadera, però cap al vespre ja es necessita l'anorac.  

                                      

                                                       

En arribar a la casa, em vaig instal·lar, vam sopar i vaig "ajudar" a les nenes a fer les carbasses per Halloween. Dic "ajudar" perquè tenen 8 i 10 anys així que bàsicament vaig mirar que no es tallessin amb el ganivet i que no embrutessin gaire el menjador. Les carbasses van quedar "so cute"! 

                                                                                                

Dimarts, la Mia es va posar malalta així que pel matí vaig estar a casa i a l'hora de dinar vaig anar a l'escola per dinar amb la Lydia. Després vaig anar a acomiadar-me de tothom i vam anar cap a casa. Vaig ajudar a la Lydia a fer els deures, haurieu de veure com parla en castellà! És impressionant el que ha millorat en aquests dos anys des què la vaig conèixer. A l'hora de sopar vam anar a un restaurant i al tornar a la casa va ser el torn de fer els meus deures. He de donar les gràcies a la Laura que em va ajudar a analitzar un poema. No sé que hagués fet sinó! 

Per últim, dimecres al matí em vaig acomiadar fins acció de gràcies i amb la Gwen vaig tornar cap al campus.

I així és com està el carrer de casa! Preciós amb tots aquests colors de la tardor!

Fins aviat!

Fets curiosos

Hola!

Dilluns i dimarts vam tenir festa a la universitat. "Fall break" que l'anomenen. En fi, que vaig estar a Eden Prairie i... dilluns que ve us explico més!

Com que aquest dilluns vaig estar molt ocupada i no vaig poder escriure faré una excepció i avui dimecres penjaré aquest post que em fa molta il·lusió perquè són coses sorprenents!

En aquesta universitat hi ha varis fets curiosos que vaig descobrint a poc a poc.

El primer és que els divendres és el dia de regalar flors. Per incentivar l'economia local, la floristeria del poble posa una taula amb flors a l'edifici principal i la gent les compra i les deixa a la bústia de la persona a qui li vol regalar. És curiós veure les bústies plenes de flors.

Un altre fet curiós és que com a part del codi d'honor, que vaig posar la fotografia en l'anterior entrada, les bústies estan obertes. Per tant, qualsevol pot veure quines cartes tens, però ningú ho fa.

Pels qui no sabeu anglès i el traductor no és el vostre amic, el codi d'honor consisteix en què cadascú té les seves coses i si trobes alguna cosa d'una altra persona, o la deixes al lloc, o li col·loques a la bústia.
A més, com a part més xocant, durant els examens, els professor i les professores, marxen de la classe i van a fer feina a algun lloc per no molestar. Per tant, ningú copia i si algú veu copiar, ho has de notificar i es fa un tribunal per saber si es diu la veritat o no. En resum, que ningú copia i ningú roba. (Fins que vaig deixar el paraigües sol un dia de pluja i algú se'l va emportar!! Vull pensar que es van confondre!) 

Quan vas passejant pels edificis, no és estrany veure coses per allà. La gent ho deixa tot per tot arreu, motxilles ara, però després, anoracs, botes de neu, llibres, i fins i tot els més confiats ordinadors portàtils. 

Per entrar al menjador tothom ha de deixar les motxilles fora.

 I es formen grans files de motxilles!

 I com podeu llegir al cartell (No motxilles o abrics davant els botons de l'ascensor) i veure a la dreta, no hi ha prou espai i la gent no en fa cas!

 

La sala d'estar, al pis de sota del menjador, també plena de motxilles.

Per últim, a la biblioteca, a més del servei de préstec de llibres, CD's, DVD's... ara també hi ha préstec de bicicletes! La sol·licites, hi si està discponible la tens per tu durant 24 hores! Un bon mètode per no haver de comprar-la i poder moure't per aquí més ràpid.

El sistema de recollida també és curiós!

Fins dilluns!

Roser.

7 d'octubre!

Bon dilluns,

Per a qui no ho sàpiga, avui és el meu sant. Per molta gent això és insignificant, o bé ni saben quin dia és el seu o no ho celebren. Doncs bé, per mi és igual d'important que el meu aniversari. I per la meva família també, així que estic molt feliç pels regals que m'han enviat. Un àlbum fotogràfic del dia 11 de Setembre, quan es va fer la cadena humana, el llibre "Victus" que és una novel·la sobre els fets de 1714 i la segona samarreta d'aquesta temporada del Barça, amb la Senyera! Uns regals molt patriòtics que quan una està lluny encara se senten més dins del cor. Moltes gràcies!!!!!!!!!!! 

Això sí, ara que porto aquí una mica més d'un mes, no tot ha estat de color rosa.

Les primeres classes van ser dures, el vocabulari que es fa servir aquí és molt diferent del que es fa servir en qualsevol casa i per tant, el que jo vaig aprendre l'altre any ajuda, però no ho és tot.

Aquesta va ser la meva cara d'espant explicant com havia anat la primera classe! (La Karla sempre amb la càmera preparada em va enganxar!)

A poc a poc, i patint les meves penes amb la immersió, he anat superant-ho i les lectures cada vegada les faig més ràpides i un text de 200 paraules que el primer dia vaig estar una hora per fer-lo, aquesta setmana vaig estar 15 minuts. I en una hora he fet un assaig de més de 1000 paraules. Amb aquests exemples vull dir que, tot i que el llenguatge segueix sent complex, amb esforç i treball estic aconseguint que valgui la pena estar aquí i aprofitar l'ocasió per aprendre tant com sigui possible. I... la setmana passada vaig fer el primer examen important. Havia d'explicar les teories i les metodologies que se'n deriven de tota la història dels Estats Units en l'aprenentatge d'una segona llengua. Fins a la part teòrica bé, estudies i ja està. Però la dificultat ve quan ho has de fer explicant i analitzant per a què s'utilitzen, quan i com, en anglès, en 55 minuts. Quan la professora ens ho va dir, em vaig quedar blanca. Ho heu d'explicar tot, va dir. Com si fos tant fàcil! Vaig pensar. I per cert, del dilluns per dimecres. Així que com us podeu imaginar vaig fer l'esforç més gran de tots perquè, evidentment volia una A, i vaig anar decidida a l'examen amb la millor preparació possible. Va funcionar! A la foto podeu veure el resultat! Gairebé ploro quan ho vaig veure! 6 pàgines que li vaig escriure amb gairebé tots els detalls que demanava, crec que mai havia fet un examen tant preparada. En fi, l'esforç va valdre la pena. Cal dir que vaig estar molt orgullosa de mi mateixa.

Altres moments no tant bonics és quan veus que a tothom li envien paquets, cartes i postals. Enviar dins dels Estats Units és bastant barat i és molt típic, així que la majoria dels meus amics reben coses cada setmana i als que som Internacionals ens fa una mica de pena. Però, jo ja he rebut dos paquets de casa! =D

El primer va ser aquest: 

 

El meu coixí! Sí, encara que sembli impossible, amb les meves pobres cervicals, les primeres setmanes vaig dormir fatal així que vaig suplicar que m'enviessin el coixí i ho van fer! 

Aquest és el paper que ens deixen a les bústies (compartides per això el meu és el segon nom) quan ens arriba un paquet. Veure això és motiu de molte felicitat! :)

 I el segon ha estat el del sant! A més, també he rebut les coses que m'he comprat per Internet, encara que això és fer trampes per rebre més paquets!

Ara ja és la tardor i aquí ja és nota per dos motius diferents. Un és la temperatura, aquests dies entre 10-15 graus de màxima i amb mínimes de 5 graus. A més de pluja i tempestes de llamps i trons. 

I el segon és el color dels arbres. És magnífic veure com canvien i deixen un paisatge preciós. Això és el carrer de la casa, de dia primer i després pel vespre.

L'última cosa molt emocionant que m'ha passat ha estat anar a fer la compra de la setmana i trobar pernil salat a a botiga! No em vaig poder resistir i, tot i el preu una mica escandalós, ho vaig comprar! Nyam-nyam!

Per últim, vull donar les gràcies a la Carla i la Júlia que em van enviar uns regalets arribats d'Etiòpia per felicitar-me el sant! Carla, per molts anys a tu també avui! Una gran abraçada a les dues! Us estimo!

I a tota la resta, espero que us mengessiu de gust la coca que va preparar la meva mare pel Roser! I als que no la vau tastar, aquí en teniu un trosset! =P

Espero que hagueu gaudit d' un molt bon cap de setmana al Roser!  

 Petons i somriures per tots,

, Roser.