dissabte, 5 d’abril del 2014

No espereu a saber que us heu de morir per començar a viure

Despres de mooooolts dies sense escriure ahir vaig viure dues coses especials relacionades que ara us explico:

1. Ahir vaig viure un vespre especial... feien un esdeveniment aquí a la universitat sobre la vida de Zach Sobiech, que per qui no sàpiga qui és que miri l'enllaç següent, és inspirador. Però a més de veure el vídeo, a l'acte van parlar els pares del noi, que han creat una fundació per la lluita contra el càncer d'osteosarcoma infantil, que no té molt finançament aquí als Estats Units i el somni del noi era poder aconseguir diners perquè es faci recerca i això que li ha passat a ell ni li torni a passar a més nens o adolescents. Ell, abans de morir, va crear la cançó "clouds" que parla sobre la seva història, una cançó preciosa. Doncs ell la va fer amb una noia, amiga seva, que casualment estudia aquí a St. Olaf. Aquesta noia, que va organitzar tot això en honor al seu amic, va pujar a l'escenari i va cantar aquesta cançó per poder celebrar com va viure Zach la seva vida. Perquè el millor d'ell va ser que, tot i que sabia que era un malalt terminal, va viure la vida feliç fins al final. Així que, com van dir ahir a la presentació, no espereu a saber que us heu de morir per començar a viure. 

Aqui teniu 'clouds':


Aquest es el documental:



2. La vida està plena de casualitats i aquesta n'és una d'elles. Fa uns mesos vaig veure un vídeo de 27 minuts! però que val la pena, sobre una proposta de matrimoni. Laura ara fliparàs! Recordes que la vas mirar? És diu Justin and Emily (youtube!) (A part de moltes altres perquè som molt friquis!!??)
Quan fa un parell de mesos vaig veure per primera vegada la història del Zach (mireu l'escrit que he fet abans), com molts altres vídeos que veiem, vaig sorprendre'm que fós aquí a Minnesota (surt el camp dels Vikings al vídeo i per això es pot saber). Però a més, em vaig sorprendre en saber que un dels creadors del vídeo era l'home que havia fet la proposició de matrimoni en aquell vídeo que jo havia vist uns mesos abans. Aquí no acaba la història!
Resulta que una de les amigues d'en Zach, la que canta amb ell, estudia aquí a la universitat i va organitzar un esdeveniment per recollir fons per la fundació d'en Zach. Al Maig farà un any que en Zach va morir i en Justin (el noi de la proposta de matrimoni) i la productora, estan fent un altre vídeo per veure com continua la història un any després sense ell.
Per tant, ahir aquest noi estava aquí a la universitat i com que no tinc vergonya! (El noi va flipar una mica i l'amic del costat encara més!) li vaig demanar una foto! jajaj
Li vaig dir, hola, la meva germana i jo, (Laura et vaig utilitzar una mica! jeje) hem vist la teva proposta de matrimoni i vam flipar, puc fer-me una foto amb tu? I l'amic va dir, "guau, ha arribat a aquesta universitat!" (ells són de Los Angeles) i jo li dic... "eh, no, som de Barcelona i molta gent d'allà l'ha vist!" i la cara d'ells no va tenir preu!! El Justin es va treure el gorro que portava i se'l va col·locar bé i tot com si la foto fos per un diari o algo! jajja Amb la mala qualitat del meu mòbil i la foscor que hi havia gairebé ni se'ns veu! jaja (Laura no és com la de la Nicky Minaj, però s'hi acosta!)
Però aquí no s'acaba tot!!!
Resulta que aquest noi, que també va fer els seus "pinitos" d'actor i va sortir a una sèrie que la Susanna Davila i jo miràvem, Everwood. Teta, a veure si el reconeixes!! Jo vaig al·lucinar!!!!!!!
En fi, aquí us deixo la foto! 




Bon Cap de setmana!!!!

PD: La setmana passada vaig estar de viatge amb els papes i la Laura, estigueu atents que durant aquesta setmana fare un entrada explicant-lo! =)


dissabte, 15 de febrer del 2014

Visita Sorpresa a Sant Climent!!!

Bon dia!!!!



La setmana passada va ser molt especial per a mi. Com ja sabeu vaig tenir una setmana de vacances, i que millor que donar la sorpresa a tothom i tornar a casa per una setmana!

I així va ser, de l'1 al 10 de Febrer vaig estar de visita per Sant Climent. I tot i que el temps sempre es fa curt quan una està gaudint, va ser genial!

Van ser uns dies d'emocions intenses però ho tornaria a repetir!

A sota podeu veure el vídeo que ha editat la Laura. Sí, sí, vam anar gravant, a tothom que vam poder, les seves reaccions quan em veien! Comproveu-ho vosaltres mateixos, a mi encara em cau alguna llàgrima!



Petons i abraçades!!!

Roser.







dissabte, 25 de gener del 2014

Interim

Bona tarda!

El mes de gener està passant volant, divendres ja és dia 31 i això significa que acabem les classes del "J-term" i tenim vacances. Passaré uns dies amb les famílies a Eden Prairie, tranquilets, ja que ells si que treballen i tenen escola, però així podré descansar! ;P

Durant aquest mes han passat moltes coses importants, aquí, a Sant Climent i al món!

Per aquí, la meva classe està anant molt bé, he après moltes coses curioses sobre la història del teatre musical i les seves arrels, a part de refrescar els meus coneixements musicals. Dilluns, si el temps ho permet, faré una presentació sobre el musical dels Miserables i d'una cançó, "a little fall of rain", que la canten l'Eponine i el Marius quan aquesta s'està morint. I divendres tenim l'examen final en el qual entra tot el que après durant el les classes.
Una imatge de la pel·lícula musical dels Miserables en el tros en què la Samantha Barks i l'Eddie Redmayne la interpreten.



Com que aquests dies he tingut classe de dos quarts de nou a les deu i alguns dies de deu a dotze, he tingut molt de temps lliure per estar amb els amics i gaudir de la meva estada aquí. 
Per exemple, ahir vam anar a una trobada d'internacionals amb l'altre universitat de Northfield, Carleton, i de tornada a l'autobús, la Jaya i jo ens avorríem mentre esperàvem a un semàfor d'aquests que passen els trens. La foto és increïble! XD  A més, com que el tren no arrencava, després de deu minuts, la conductora amb un bon parell va donar la volta al mig de la carretera, amb una súper infracció, i ens va portar per una altre ruta per creuar la via i arribar a la universitat. Encara no sabem com va evitar el tren però ho va fer!


I aquesta ha estat avui, en un moment de bogeria amb la Karla i la Luz, fent la típica fotocòpia! Com nosaltres diem #lifeisshort, així que ha gaudir!



Sobre mi... bé, vaig estar dissabte passat malalta, res important, els més propers ja sabeu, les cervicals i la migranya de sempre..., però em va passar a la cafeteria just abans de sopar, hi havia uns 300 persones de públic, i com que no sabien què fer, van avisar a una ambulància i tota la història, tot un espectacle i un susto per les amigues que estaven amb mi i em van veure en aquella situació. (Sabina, semblant a la del Tibidabo! ejjej) però bé, uns quants calmants i com nova! =D 
A més, vull donar les gràcies a la Karla i la Luz, que van acompanyar-me a urgències i van estar amb mi en aquells moments per cuidar-me.
Aquí podeu veure les fotos que em va fer la Karla de "record" quan esperàvem els papers per marxar.



Aquesta va dedicada a la Laura!! No vaig tenir por ni vaig plorar quan em van posar la via! jejej


Us podeu imaginar, que després de tot, hem rigut molt remmemorant el moment i dient #sorrynotsorry #lifeisshort! 

Podem veure que som un grup amb molt d'humor, però penseu que estem pràcticament 24 hores juntes i tancades al mateix edifici per l'hivern!

Pel que fa a Sant Climent, sé que hi ha hagut vàries defuncions, algunes de persones que coneixia millor que d'altres i els tenia més afecte, però al cap i a la fi, veïnes que en algun moment has conegut. La setmana passada, just abans de fer l'espectacle del mes, la Luz i jo vam estar filosofant sobre la vida, sobre les persones i les influències que ens fan a la vida i sobre el que serà el futur que cada dia ens construïm. Una rallada del cap que dirien alguns, però al cap i a la fi veritats que ens fan ser millors persones, créixer i madurar.
I pel que fa al món... he seguit les notícies sobre la dimissió del president del Barça, el Sandro Rosell i el nou càrrec que ha agafat el Josep Maria Bartomeu, l'ara president. 
A més, per qui no ho sàpiga, sóc molt fan del Juan Mata, i avui ha confirmat que ha deixat el Chelsea per passar a ser jugador del Manchester United fins la temporada 2018.
Sort als dos per als reptes! =D

 
















I per últim, un tema que ens preocupa molt aquí i del que tothom parla, el temps. Durant aquestes setmanes hem tingut de tot, des dels -27º del dia de Reis, amb sensació tèrmica pel vent de -40º/-45º, fins a diumenge passat que va fer un dia preciós i assolellat amb 3º de màxima! Vam poder anar a fer un passeig i tot! Això sí, amb un munt de neu al voltant que està acumulada i que a més, va augmentant cada dia que neva, que és bastant sovint. I dilluns esperem el pitjor dia del mes, amb temperatura de -31º i sensació de -45º/-50º, després d'una nevada que s'espera demà diumenge a la nit, així que hi haurà gelades segur! En fi, espero que no em converteixi en ninot de neu un dia d'aquests! Aquí us deixo una foto que va penjar la meva germana al Facebook de mi, abans d'anar a classe el dijous al matí! 




En fi, la meva felicitat i jo marxem a sopar!
Fins aviat!!!!! Us estimo i us trobo a faltar!!!

Roser.



dimarts, 7 de gener del 2014

Benvingut 2014!

Bon any nou a tots!

Avui us escric des de l'habitació de la casa on visc, al meu escriptori, feliç després d'haver començat una altra vegada les classes i amb més força que mai, emprenent aquest 2014 amb energia positiva i donant gràcies per la sort que tinc cada dia de poder estar vivint experiències com aquesta que m'enriqueixen edicativament, culturalment i com a persona immensament. I tot això no seria possible sense una família al darrere com la meva, que em dóna suport en les meves decisions, com passar les vacances de Nadal aquí tot i saber que em troben a faltar en aquestes dates senyalades. Gràcies, jo també us estimo i us trobo a faltar!
I també vull donar les gràcies a les famílies d'aquí, que m'han acollit a les seves cases com un membre més i que m'han ajudat a no tenir nostàlgia aquestes festes i gaudir del munt de coses que hem fet aquí.
Aquest és el collage que he penjat a les meves xarxes socials amb fotos d'aquests dies:



I sobre aquests dies, el dia 31 pel matí vaig anar amb la Valeria Tapia i més mestres de l'escola a un parc per nens. Una bogeria amb moltíssims nens! jejje Però va ser molt divertit, sobretot pels petits i ens dies de fred que no es pot sortir al carrer gaire estona. Al migdia vam anar a dinar a casa seva amb ella i la Paola Tavera, una altra mestra del Perú. Allà vam passar una bona estona compartint experiències del que és estar lluny durant les festes del teu país i la família, ja que elles aquí només hi tenen els marits i els fills. De tornada cap a casa, amb la Paola i el seu fill David vam anar a visitar al seu marit i pare, respectivament, que treballa de meteoròleg a un canal de televisió. Va ser molt divertit ja que ens va ensenyar el plató i tot. 
Finalment, a les 5 menys deu vaig arribar a la casa, just a temps per celebrar un dels moments més emotius de la nit. Amb set hores de diferència entre Catalunya i Minnesota, vaig trucar als meus pares per fer el raïm tots junts! 
I després a celebrar la festa! A la casa, la mare va convidar tres parelles d'amics que van venir amb els seus fills. En total erem 9 adults i 13 infants. Es tractava d'una festa on la finalitat era cuinar tots junts. Pels infants van fer pizza i així ells podien menjar tranquils quan el sopar estigués fet. Hi havia 4 receptes, una per parella. La mare va fer papers amb els noms dels homes i cada dona havia d'agafar un paper que no fós el nom del seu marit. Un cop fetes les parelles, van numerar les receptes i cada home va agafar un número que va coincidir amb una recepta. Mentre cuinaven ja anaven bebent i xerrant així que vam acabar sopant a dos quarts de deu! Hora catalana! I el menu era: una amanida, un pastís de tomàquet, patates a rodanxes fregides i bistec al forn amb salsa. Boníssim! Tot un banquet! Jo era la jutge del concurs! I va guanyar el bistec!
Després del sopar van jugar al password per fer temps fins les 12. Però, abans, a les 11 jo vaig seure davant de la tele per veure com celebraven l'any a Nova York, on es tradicional veure per la televisió a Times Square com cau la bola. 
I a les 12 vaig repetir, això sí, vam canviar de canal, encara que tots estaven a Nova York. És molt curiós perquè ho fan en diferit! Així que per tercera vegada, i aquesta oficialment vaig celebrar el cap d'any! Aquí no es tradició menjar el raïm, l'únic que fan és el compte enrere fins al Happy New Year!

Aquest és el video del moment en què vam fer el compte enrere!


El dia 1 em vaig aixecar "d'hora", a les 10, tenint en compte que sempre m'aixeco a les 2 després d'haver anat a alguna discoteca, jeje, i vaig preparar les maletes per canviar de casa. Vaig dir adéu i gràcies a la família i la Kate em va venir a buscar. Va ser un dia tranquil, d'obrir regals (encara de Nadal!) i vam veure Ratatouille. El dijous dia 2, vam anar al museu d'història de Minnesota. Em va encantar! Jo sóc molt de museus així i hi havia un munt de coses interessants per aprendre. A més, tot era molt interactiu així que els dos nens, el Nathan de 5 anys i el Colin de 8 anys, també van gaudir moltíssim del museu. Després vam anar a sopar a St. Paul i vam anar a veure com el pare de la família, el Marc jugava al Curling. Va ser un dia molt complet!

Una foto del museu!


El divendres al matí vaig quedar amb la Sydney, una companya de la universitat que també viu a Eden Prairie. Vam anar al cine a veure "Saving Mr. Banks", la pel·lícula sobre l'escriptora de la Mary Poppins i com Disney va fer la pel·lícula. Si ho sé, ja l'havia vista, però és que realment em va agradar i ella la volia veure així que vaig repetir! =D 
Per la tarda, amb el Colin vaig estar jugant al Monopoly i al Stratego, un joc que per cert no hi havia jugat mai i em va agradar molt.
Finalment, el dissabte vam anar a patinar sobre gel i després a fer una xocolata desfeta! Amb el fred que feia ho vaig agraï moltíssim! =D

Patinant sobre gel!



I tot i que no era el que havia planejat, vaig tornar, a la tarda, cap a la universitat.
El fet de canviar els plans va ser perquè durant diumenge, ahir i avui hi ha hagut un temporal de vents congelats que van fer que les temperatures baixessin fins a nivell rècords. Hem estat entre els -20 graus i els -30 graus centígrads. I fins aquí bé, t'abrigues molt i ja està, però amb els vents, les temperatures han arribar fins als -40/-50 graus, on no és saludable estar al carrer més de 5 minuts. I us ho puc assegurar, ahir vaig anar a l'edifici principal perquè havia de dinar i sopar i literalment se'm va quedar tota la cara, que era l'únic que portava mig descobert, congelada. Fins i tot els pantalons de la neu em vaig posar per caminar! Una sensació única! No us explico com tinc avui el llavi de tallat del fred! Increïble!
Com bé saber, ahir va ser el dia 6 de gener, dia de reis. Em vaig llevar ben d'hora, o més ben dit vaig dormir molt poc! Primer a les 2 de la matinada, per obrir els regals de casa amb el papa, la mama, el Josep Maria i la Laura. A mi em van portar dues coses! Una bola del món!!!! I un llibre de receptes del Cola-Cao!!!! Genials! A casa m'esperen per quan hi vagi al juny! Després també va venir la iaia a obrir els seus regals! I a les 4 vaig tornar a dormir. Però no creieu que per gaire estona! A dos quarts de set em vaig tornar a llevar i vaig trucar una altra vegada, però aquesta vegada, tota la família del papa estava reunida a casa del Jaume Comas a fer el tradicional vermut que fem cada any. Habitualment a casa la Pepeta, però com que ell té casa nova doncs van aprofitar i així tothom veia la casa! Jaume, espero el meu tour ara que ja està acabada quan torni! =D  I el més important de la trucada, la meva fillola, la Nora va obrir el regal que li havien portat els reis a casa meva. Un avió del Pinypon com aquest:


Li va encantar! Gràcies Reis!!!! La vau encertar! =D
I a més, vaig poder parlar amb tota la família, que feia dies que no els veia! Petons per tots!!!!
Aquí teniu un Collage que vaig fer per desitjar bon dia de Reis a tothom:



I avui ja hem començat les classes una altra vegada, ahir les van suspendre del fred!!, i aquest mes de Gener fem el que s'anomena Interim. Només tenim una assignatura i la fem com un curs intensiu. Per exemple, jo he triat una assignatura sobre els teatres musicals i tinc classe cada dia de 8:30 a 10 i els dilluns i dimecres, a més a més, de 10:40 a 12. És un tema que m'encanta i de moment la classe d'avui m'ha agradat molt, he après més coses de música i he repassat algunes de les que ja sabia. Crec que pot ser una assignatura molt interessant!
I cada migdia dino de 12 a 13 amb el grup de Castellà avançat, que tenen una classe de sostenibilitat, però la fan amb castellà. Així que això és bàsicament la meva feina aquest mes amb el departament, a part d'ajudar als professors a corregir algunes coses, les taules de conversa sopant els dimarts amb els de nivell intermig i les presentacions que faig al curs d'iniciació.
A més, any nou vida nova, m'he proposat cada dia fer esport, i com que tinc bastant de temps lliure, de moment ho tinc tot organitzat per fer-ho: els dilluns aniré a la piscina, els dimarts, dijous i divendres, aniré una hora al gimnàs (avui ja he començat! =D) i els dimecres i els diumenges tinc partits de futbol indoor amb un equip d'amics d'aquí! Així que només em queden els dissabtes, on suposo que descansaré, però potser hi vaig també a jugar algun partit de bàsquet. S'han d'aprofitar les instal·lacions que són una passada!
I fins aquí de moment les meves històries d'aquesta primera setmana d'any!  
Espero acumular-ne moltes més durant les següents setmanes!

Petons i abraçades!

Roser.