Hola!
Ho sé, sóc una persona poc constant amb això del blog, però és que no sabeu la feina que hi ha per aquí!
Ja us aniré explicant!
Ara per on ens vam quedar... A la primera setmana.
El primer dissabte que va arribar tothom, uns dies abans de començar les classes, ens van fer la benvinguda oficial.
I tant si va ser oficial! Això que us explicaré a continuació és moooolt americà i de pel·lícula, però realment va ser així, i no exagero gens.
Primer ens van convidar a anar a una xerrada a la sala de la "Pause" per explicar-nos quatre coses molt importants, com el codi d'honor. (A sota el podeu llegir, és bastant curiós.) I clar 700 alumnes allà dins, tots asseguts a terra, feia molta impresió!
No puc posar la foto en horitzontal, ho sento!
Després, ens van reunir a tots al gimnàs, preparat per l'ocasió. Allà, tots els nous estudiants i els pares que hi havia, unes 1.000 persones, vam esperar què comences la ceremònia. La meva sorpresa va ser quan va començar a tocar la banda i, seguidament, tots els professors i les professores, el mossèn, els treballadors més importants i el President van entrar per ordre vestits amb les seves millor gales. (Mireu la foto de sota)
Jo creia que aquests tratges només s'utilitzaven el dia que et doctoraves. En fi, la ceremònia va venir precedida de bastants discursos que per cert, van ser bastant divertits. Finalment, vam cantar unes cançons i l'himne nacional, no podia faltar, i tothom s'havia d'acomiadar. Si, plors i desconsols per tot arreu, pitjor que als aeroports! Gairebé ploro jo també hi tot!
En acabar els comiats, i tothom eixugant-se les llàgrimes, vam anar cap a un altre gimnàs on cadascú s'havia de trobar amb el seu "advisor", el tutor/a. I aquests t'informaven que l'endemà tenies una reunió amb ells per organitzar els horaris. A més, ens van donar un entrepà i unes patates i vam fer un pic-nic a l'aire lliure per conèixer-nos una mica més. Cada tutor/a té uns 7 o 8 estudiants, així que vaig poder conèixer més gent.
Per acabar el dia, ena vam reunir a un tercer gimnàs (així ja coneixíem gairebé totes les instal·lacions!) i allà havíem de fer una "Playfair", una fira de jocs, però ningú sabia explicar què era.
El que primer vam fer va ser entrar corrents i, havíem de col·locar-nos al final i xocar la mà a la gent que anés arribant. Jo vaig ser de les primeres vint persones i no exagero, vaog estar 15 minuts donant la mà a gent! Increïble! A sota podeu veure la gent que hi havia. Tots els estudiants de primer, els "Freshman" com diuen aquí. 700 persones! Jo creia que mai recuperaria la meva mà!
Després així en dues files ens vam agafar de les mans i els de la punta vam començar a córrer per dins les files fins que vam arribar al final, va ser molt divertit!
Quan vam acabar de fer aquestes tipus d'onades, ens van fer asseure davant l'escenari, que hi havia al fons, i ens van explicar els jocs que aniríem fent.
Primer amb un cercle, deient una cosa i si l'havies fet havies de córrer al mig i tornar. Per exemple, Tots els solters, i tothom que fós solter havia de córrer. Tots els que envien més 100 missatges al dia i així una bona estona.
Segon, ens vam haver d'agrupar, sense parlar, per mesos de l'any. I amb el grup fer diverses activitats.
Tercer, vam fer parelles, trios i varis grups per fer més coses com ballar, preguntar aficions...
Per últim, i després d'una hora i mitja de jocs, vam fer dues rotllanes i vam haver de saludar tothom que tinguessim al davant, dient, "Roser, nice to meet you". Ho vaig repetir unes dues-centes vegades i com comprendreu no recordo ni un nom dels que em van dir!
Però vam passar una bona estona, coneixent gent i rient, en fi, vaig admirar al senyor del micròfon. 700 persones i tothom fent-li cas!
L'última novetat, abans de començar les classes, va ser anar a fer la compra per menjar. Fins aquell dia menjàvem gratis, però a partir de llavors ja ens contaven els àpats i per tant, havia de tenir menjar a casa.
Aquí, cadascú pot triar el pla que vol d'entre 4 opcions, 3 si vius al dormitoris. Aquests són:
14 menjars cada setmana, 17 o 21. Si tens els de 17 o 14 et carreguen uns diners al teu carnet d'estudiant per poder menjar a la cafeteria, entrepants, sopes o amanides, mentre que al menjador hi ha self-service. La qüestió són els horaris. La cafeteria obre més hores i, segons quan tens les classes, no tens temps d'anar a menjar. Però jo no tinc cap d'aquest plans. El meu és un plà que només poden acollir-s'hi la gent que viuen a les cases i no als dormitoris, com jo. I consisteix en 90 àpats el trimestre, uns quants diners per la cafeteria i la meitat dels diners que es necessiten te'ls donen per fer la compra. Això que significa? Doncs que cada dia esmorzo a casa. Els dinars els faig al menjador, la majoria pels horaris, i els sopars a casa. Dissabtes i diumenges la majoria, ho faig tot a casa. I amb això, encara em sobren alguns àpats a la cafeteria, que aprofito com avui, que he anat a fer un treball amb unes noies al campus i com que ja estava allà, he aprofitat per dinar.
En resum, el menjar està bastant bo, intento menjar el més sa possible i a unes hores raonables.
Una de les noies de la casa té cotxe i em va
portar a fer la compra! =)
A la cuina a punt per desar-ho.
Dinant macarrons amb formatge i veient Saber i Ganar al canal Internacional de la primera.
Fins aviat a tots!
P.D.: Intentaré posar una entrada cada dilluns, així sabeu quan podeu entrar i veure nova informació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada