Hi again!

Hola una altra vegada!

Ja torno a ser a Minnesota, als Estats Units! Aquesta vegada vinc a una aventura diferent però, com a mínim, ja conec l'entorn i hi tinc bons amics i famílies. Estic "so excited!" com dirien per aquí!  

Per a qui no em conegui i llegeixi aquest bloc que ara començo faré un ràpid resum de perquè sóc aquí.

Fa aproximadament un any i mig, abans de tornar cap a Barcelona quan es va acabar el curs 2011-12, vaig anar a sopar amb una veïna de la família amb la que havia viscut. Ella em va preguntar sobre el meu futur i evidentment, jo vaig respondre que pensava buscar una feina de mestra a Barcelona però, que degut a la situació que tots sabem que hi ha, no sabia quin seria el meu futur. Ella dir que a la seva universitat buscaven un becari o becària pel departament d'espanyol que complís uns requisits concrets. Eren els següents: ser nativa castellana, tenir entre 21 i 24 anys, haver estat dos anys, com a mínim, a una universitat i tenir un bon nivell d'anglès per poder estudiar a la universitat. Excepte aquest últim requisit, pel qual havia de passar un examen, jo els complia tots. També em va dir, que sense compromís, i si hi estava interessada, que quedessim un dia i em portava a la universitat per visitar el campus. I així ho vam fer. Abans de tornar, vaig fer l'examen d'anglès, el TOEFL, i després vaig fer la visita.

He de dir que el campus és preciós. Immens (ells diuen que és petit, però no han vist el de blanquerna!) i em va encantar. Per tant, vaig decidir tornar tranquil·lament, esperar a veure el resultat del TOEFL, i durant la tardor ja prendria una decisió.

Així, vaig treure una bona nota a l'examen d'anglès que em permetia complir tots els requisits i vaig decidir fer la sol·licitud.

Aquest va ser un procés una mica llarg amb un munt de paperam així que us evitaré els detalls. Encara que he de dir que el viatge a Madrid va ser una maravella en comparació amb l'altre. :)

I doncs, així va ser com tot i la tristesa de deixar la feina que tenia a l'escola, vaig decidir que a l'agost vindria cap aquí on sóc ara.

I us debeu preguntar què hi he de fer aquí. Doncs és ben senzill. El primer de tot és que en comptes de viure en la residència amb els estudiants, visc en una casa honorífica, la Casa Hispànica. Aquí hi venen a viure 4 estudiants d'espanyol que ho sol·licitin i jo visc amb ells. L'únic requisit és que sempre hem de parlar en castellà i així ells practiquen el que han après.

A més, tinc unes hores a la setmana que faig de becària al departament, fent converses, preparant material i presentacions, el que em demanin. I, finalment, he d'estudiar. He de  triar 3 crèdits de les assignatures  que hi ha, del que jo vulgui. 

Així que jo ho trobo un tracte molt just, jo estic aquí i els ofereixo el que sé de la meva cultura i la meva llengua (llengües, en aquest cas, aquí tothom sap que parlem català) i ells a canvi m'ofereixen els estudis i l'allotjament.

Així que aquí sóc! He de dir que els comiats sempre costen, però penseu que en 9 mesos ja tornaré a ser per Sant Climent i amb la motxilla ben plena de noves històries per explicar!

Un petó ben fort des de Northfield, el poble on visc i des de St. Olaf College, la meva nova universitat!

Fins la propera! 

Aquí us deixo una foto que em van fer l'altre dia amb un somriure ben gran!